Al 91è congrés del PEN Internacional, que va tenir lloc del 2 al 5 de setembre de 2025, els centres PEN d’arreu del món, entre ells el PEN Català, van aprovar aquesta resolució: 

En els darrers anys, un nombre cada vegada més gran de països ha renunciat al seu compromís amb els principis dels drets humans i ha soscavat l’ordre internacional establert dins del marc del sistema de les Nacions Unides, creat en resposta als horrors de la Segona Guerra Mundial. L’autoritarisme està guanyant terreny, com si les doloroses lliçons del segle XX no signifiquessin res o haguessin estat oblidades. Aquest canvi global està impulsat per líders i estats oportunistes i autoritaris, les polítiques autocràtiques dels quals, així com la seva retòrica populista —sovint plena d’odi—, han alimentat exponencialment la inestabilitat política, la incertesa econòmica i una profunda pèrdua de confiança en les institucions destinades a proporcionar a la democràcia els controls i equilibris necessaris per al seu funcionament, tendències que s’han fet especialment visibles durant i després de la pandèmia de la Covid-19.

L’autoritarisme perjudica sistemàticament els més vulnerables: les dones, les comunitats LGBTQI+, les minories religioses, ètniques, culturals i lingüístiques, els pobles indígenes i els migrants. Els escriptors i periodistes que denuncien aquestes injustícies sovint paguen amb la seva llibertat o amb la seva vida.

La frustració generalitzada per la corrupció institucional i la desigualtat sistèmica, juntament amb una governança ineficaç i contrària als interessos de la població, ha proporcionat el caldo de cultiu per al retorn de la política violenta de personatges forts, amb líders que ofereixen solucions ràpides i autoritàries. Al mateix temps, la desinformació deliberada, el debilitament de les garanties jurídiques i la reducció dels espais per a l’exercici de les llibertats civils estan propiciant l’auge de l’autocràcia. L’explotació de la por i de les divisions per consolidar el poder financer i polític, així com el debilitament deliberat de les normes democràtiques i del sentit dels valors comuns, estan agreujant les tensions i l’agitació a escala mundial.

A més, la fallida a l’hora d’impedir el genocidi que s’està produint a Gaza i d’exigir responsabilitats als seus autors i còmplices, de posar fi a l’assetjament inhumà i a l’ús de la fam com a arma, i de protegir els palestins de l’assassinat en massa i de la destrucció cultural, està soscavant encara més la confiança en el dret internacional i l’eficàcia de la justícia internacional.

Des de la caiguda del mur de Berlín, el món no s’havia enfrontat a un panorama global tan fràgil i desordenat. La crisi està remodelant de manera nefasta les relacions internacionals i debilitant les institucions multilaterals creades per salvaguardar la pau.

Estem assistint a una intensificació dels conflictes geopolítics, a accions destinades a subvertir el dret internacional, al nacionalisme agressiu, a la negació del canvi climàtic i al proteccionisme econòmic. El diàleg multilateral i la diplomàcia estan profundament polaritzats, si no s’han trencat completament. Les guerres comercials i les decisions unilaterals estan perjudicant les persones més vulnerables del món. El marc dissenyat per protegir la llibertat d’expressió és atacat amb referències efímeres i viscerals al seu caràcter de dret absolut, mentre que la vigilància il·legal, la censura, la prohibició de llibres i la propaganda impulsada per la intel·ligència artificial minen el seu valor fonamental.

Sembla que està emergint un nou ordre tripolar, dominat pels Estats Units, Rússia i la Xina, cadascun dels quals busca exercir una influència global predominant, debilitant la presència d’actors eficaços a escala mundial. Entre aquests actors es troben les Nacions Unides (ONU) i la Cort Penal Internacional, institucions creades per fer front a les amenaces a la pau i la seguretat internacionals, mentre que l’auge de la dinàmica del poder dur a escala mundial minarà inevitablement la influència i la visibilitat dels estats més petits. També observem amb preocupació com els membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fan un ús indegut del seu dret de veto, alhora que menyspreen i soscaven les institucions de les Nacions Unides i el seu paper fonamental en el manteniment de la pau mundial.

L’aïllacionisme dels Estats Units està allunyant Europa del seu model socialment progressista cap a la militarització, mentre que la Unió Europea no ha aconseguit imposar una visió alternativa a l’escena mundial. La història demostra que les societats definides per l’odi, l’explotació, la divisió i el menyspreu per l’estat de dret solen caure en la guerra.

Els escriptors i escriptores comprenen que aquestes condicions donen lloc a especuladors de la guerra, que es beneficien del sofriment humà i de l’explotació mitjançant el treball forçat, el tràfic d’òrgans, el segrest de nens i la destrucció del medi ambient. La corrupció floreix darrere la màscara dels eslògans populistes.

Aquest declivi és especialment alarmant en països que encara afirmen promoure els principis dels drets humans. La llibertat d’expressió s’està erosionant a la legislació, a les polítiques i a la pràctica, i els escriptors i escriptores s’enfronten a amenaces i persecució per expressar la seva opinió (vegeu Identity on Trial: Persecution and Resistance – EL PEN Internacional Case List, 2025).

El col·lapse ambiental està alimentant la migració massiva, ja que les persones busquen inevitablement millors opcions de vida. La desigualtat històrica i sistèmica entre el Sud i el Nord continua sent el principal motor de la migració des d’Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina i el Carib cap a Europa i els Estats Units.

La retòrica de l’extrema dreta, que presenta la migració com una amenaça, troba ara eco en altres governs tradicionals, obrint el camí a polítiques nefastes: l’externalització del control de les fronteres a països amb un historial deficient en matèria de drets humans, com s’ha vist en l’acord entre la Unió Europea i Tunísia; els centres de detenció proposats a Ruanda i Albània; i les deportacions massives a Amèrica Llatina i altres continents en el marc de la política de Trump.

L’exemple més alarmant és la deportació de migrants llatinoamericans a la presó CECOT d’El Salvador, on s’enfronten a un tracte inhumà. Aquestes polítiques ignoren la dignitat humana i el dret internacional.

En resposta a aquestes amenaces a la pau, que s’estan agreujant ràpidament, l’Assemblea de Delegats de EL PEN Internacional fa una crida als Centres EL PEN i a tots els escriptors i escriptores per:

  • – Alçar la veu contra el soscavament del dret internacional i oposar-se a la injustícia, promoure els valors dels drets humans i defensar els ideals d’igualtat.
    – Utilitzar la narrativa per fomentar la comprensió, el diàleg i l’empatia, animant els lectors a imaginar un futur més humà i compassiu.
    – Defensar l’ideal d’una humanitat que viu en pau i igualtat, desafiar la crueltat i la injustícia, i recordar als líders polítics, econòmics, socials i culturals la seva responsabilitat en la justícia social de les seves comunitats. Això es pot aconseguir no només mitjançant la confrontació, sinó també a través del poder silenciós d’una història ben explicada.
    – Rebutjar la retòrica de l’odi i el racisme. Totes les veus han de ser escoltades, però la crueltat, la deshumanització, la repressió o la intolerància han de ser denunciades com a indegudes.
    – Exigir als governs responsabilitat, no només davant dels seus seguidors, sinó davant de totes les persones sota la seva jurisdicció. Advocant per l’equitat, la generositat, l’empatia i la justícia, tant dins com fora de les fronteres nacionals.
    – Defensar la veritat i donar suport als escriptors i escriptores perseguits mitjançant la traducció, publicació i difusió de les seves paraules silenciades per règims autocràtics.

L’Assemblea de Delegats de EL PEN Internacional exhorta tots els governs i la comunitat internacional a:

  • – Fer tot el possible per enfortir el diàleg entre els estats i els pobles per assolir acords consensuats, reforçant tant el multilateralisme dins de les Nacions Unides com els principis tradicionals que durant dècades han inspirat les pràctiques diplomàtiques entre les nacions, de manera que es respectin universalment l’estat de dret, els drets humans i, en particular, la llibertat d’expressió.
    – La democràcia i la pau són entitats vives. La seva existència no està garantida i ha de ser regada, nodrida i defensada per les institucions, la premsa i els ciutadans que diuen la veritat i s’escolten uns als altres, fins i tot davant del desacord i el perill. Cal tornar al valor de la dissidència raonada i aprendre a mantenir la tensió creativa de moltes veus.

Els escriptors i escriptores són alguns dels millors practicants i defensors d’aquests ideals. Toca els cors i inspira les ments més enllà de les fronteres, i poden ajudar a obrir el camí cap a un món més just i pacífic.