Al 91è congrés del PEN Internacional, que va tenir lloc del 2 al 5 de setembre de 2025, els centres PEN d’arreu del món, entre ells el PEN Català, van aprovar aquesta resolució: 

Preàmbul
PEN Internacional, d’acord amb la seva Acta Constitutiva i el seu compromís de defensar la llibertat d’expressió, afirma la indivisibilitat d’aquest dret per a totes les persones, independentment de la seva identitat o expressió de gènere. A la llum de l’hostilitat creixent a escala mundial cap a les persones transgènere, no binàries i de gènere divers, i en consonància amb el dret internacional dels drets humans i l’agenda Dona, Pau i Seguretat (WPS) establerta en virtut de la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, la present resolució reafirma el suport indestructible de PEN a la protecció dels seus drets, dignitat i llibertat creativa, especialment en situacions de conflicte, desplaçament i repressió.

Context
A tot el món, som testimonis d’un alarmant retrocés dels drets de les persones transgènere i de gènere divers. Tant en els estats democràtics com en els autoritaris, proliferen les prohibicions legislatives de l’assistència sanitària, l’educació i el reconeixement legal que afirmi la identitat de gènere. L’augment de la incitació a l’odi, la desinformació i els atacs violents es dirigeixen de manera desproporcionada a les persones trans i no binàries, amb l’efecte últim d’allunyar les persones trans de la vida pública, a la qual tenen dret.

Aquests esdeveniments no passen en el buit. En les regions afectades per conflictes i inestabilitat política, les persones amb diversitat de gènere s’enfronten a majors riscos de violència, desplaçament i exclusió dels sistemes de resposta humanitària. A les dones trans, en particular, sovint se’ls nega l’accés als serveis de gènere o se les classifica erròniament, posant en perill la seva seguretat. L’agenda de les dones i els homes, tot i estar històricament centrada en les dones cisgènere, ha de ser aplicada per incloure totes les persones marginades per motius de gènere. Com assenyala ONU Dones, “l’agenda sobre les dones, la pau i la seguretat ha d’incloure diverses identitats de gènere per assolir els seus objectius de pau i seguretat inclusives” (ONU Dones, 2022).

La legislació i les sentències judicials que defineixen la feminitat de manera restrictiva a través del determinisme biològic, com en casos recents als Estats Units, Hongria i el Regne Unit, tenen l’efecte de desposseir les persones amb diversitat de gènere del reconeixement jurídic bàsic. Tot i que sovint es presenten com a esforços per “protegir els drets de les dones”, aquestes sentències serveixen en canvi per armar el llenguatge feminista contra comunitats ja vulnerables, minant així tant els drets de les persones trans com els objectius més amplis de la justícia de gènere.

La llibertat d’expressió i la comunitat trans
La llibertat d’expressió inclou el dret a autoidentificar-se, a narrar la pròpia experiència i a participar plenament en el discurs públic independentment de la identitat de gènere. Els escriptors, poetes, periodistes i artistes trans i de gènere divers fa molt de temps que estan al capdavant dels moviments per l’alliberació, l’equitat i la pau, sovint assumint grans riscos personals.

La violència quotidiana, dirigida rutinàriament a les persones trans, s’agreuja en temps de conflicte, sent freqüentment objecte de violència per actors estatals i no estatals per igual, silenciats per la censura i exclosos dels processos de pau. Segons un informe de 2021 d’OutRight International, les persones trans en els conflictes armats s’enfronten a una vulnerabilitat extrema, que inclou “assassinats selectius, violència sexual i exclusió sistèmica en els processos de consolidació de la pau”.

La seva absència recurrent i sistèmica als mitjans de comunicació i en el panorama literari —que no es deu a l’apatia, sinó a patrons arrelats d’exclusió estructural i política— s’accentua en temps de guerra. Quan esborrin les veus trans, la societat es veu empobrida. Les contribucions literàries i periodístiques de persones amb diversitat de gènere són essencials per a la riquesa del discurs públic. Sovint, són les primeres a denunciar la injustícia, desafiar el poder i oferir visions transformadores de justícia, pau i igualtat.

Els nostres compromisos
PEN Internacional i els seus Centres afirmen que:

  1. Les persones transgènere i de gènere divers tenen dret a la plena protecció del dret a la llibertat d’expressió, tal com s’articula a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i els Principis de Yogyakarta (2007), que descriuen normes vinculants de drets humans relacionades amb la identitat de gènere.
    La llibertat d’expressió no es pot dissociar de la justícia de gènere. La censura, la persecució i l’exclusió de les veus trans són formes de violència estructural que violen tant les normes de drets humans com el compromís de l’agenda de les WPS amb la participació inclusiva en la pau i la vida pública.
  2. L’agenda sobre les dones, la pau i la seguretat ha de ser aplicada per garantir la protecció de totes les persones amb diversitat de gènere afectades per conflictes, desplaçaments i repressió estatal. Això inclou l’accés a plataformes segures d’expressió, així com a una ajuda humanitària culturalment competent i a una participació significativa en els processos de consolidació de la pau.
  3. Els Centres PEN es comprometen a amplificar les veus dels escriptors trans i de gènere divers, especialment en contextos on la seva obra està penalitzada o culturalment reprimida. Això inclou oferir proactivament residències, traducció, suport d’emergència i oportunitats de publicació.
    PEN Internacional treballarà amb socis globals per supervisar i informar sobre les violacions de la llibertat d’expressió que afecten les comunitats trans, fins i tot en contextos fràgils i afectats per conflictes, i advocarà per canvis en les polítiques que reflecteixin la interdependència de gènere, pau i expressió.

Conclusió
Aquesta resolució no fa política partidista, sinó que es basa fermament en els principis de llibertat, justícia i igualtat d’accés a l’expressió literària i creativa. En un moment en què els drets de les persones trans són retallats sota el pretext de la neutralitat cultural o legal, PEN Internacional se solidaritza fermament amb les persones trans i de gènere divers de tot el món.

La veritable llibertat d’expressió només és possible quan totes les veus, especialment les més marginades, poden parlar, escriure i viure sense por.

Fem una crida als nostres centres membres, als aliats de la societat civil i a les institucions internacionals perquè reconeguin que els drets de les persones transgènere i de gènere divers no són una preocupació secundària, sinó que són fonamentals per al futur de la llibertat, la pau i la justícia.

Reafirmem: no hi ha llibertat d’expressió sense la inclusió de totes les veus. No callarem quan el silenci faci mal.