El 29 de setembre, l’Antic Teatre va acollir la jornada “Dret a la llengua, un dret cultural”, organitzada pel PEN Català en el marc del Mondiacult 2025. La trobada va situar la defensa dels drets lingüístics al centre del debat cultural i polític, reivindicant-los com a pilar fonamental dels drets humans i de la identitat dels pobles. L’acte va estar marcat per un anunci de gran rellevància internacional: Barcelona acollirà l’Assemblea General de la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi (ICORN) el 2026.

La primera taula rodona, Els drets lingüístics com a drets humans, va ser moderada per Salima Jirari i va comptar amb les intervencions de l’activista Pit-roig Vinyals, del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, i de l’escriptor uigur Abduweli Ayup, acollit per la xarxa ICORN a Noruega. El debat s’emmarcava en la iniciativa internacional del PEN Català per renovar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL), gairebé trenta anys després de la seva redacció.

Vinyals va denunciar l’homogeneïtzació lingüística com una forma de violència cultural devastadora, advertint que “el dret a la llengua és, abans que res, el dret de ser”, citant a Simona Škrabec. Per la seva banda, Ayup va reclamar polítiques públiques actives per protegir les llengües minoritzades: “Tolerar no és suficient: cal promoure, reconèixer i garantir”.

 

La segona taula, El paper de les ciutats en la defensa dels drets culturals: llibertat d’expressió i identitat cultural, va reunir Helge Lunde (director executiu d’ICORN), Juanjo Arranz (Ajuntament de Barcelona), Jaume Muñoz (ICUB) i Gemma Rodríguez (PEN Català). Tots ells van destacar la importància de les ciutats com a espais de transformació i protecció cultural davant les pressions globalitzadores. En aquest marc es va anunciar que Barcelona serà l’amfitriona de l’Assemblea General d’ICORN 2026, que acollirà a més de 300 membres de la xarxa de ciutats refugi, artistes acollits i altres defensors dels drets humans,  reafirmant el seu compromís amb la llibertat d’expressió i l’acollida de veus amenaçades.

Un dels moments més emotius va ser la lectura poètica en llengües minoritzades de la península Ibèrica, presentada per la poeta Sònia Moya, que va convertir la paraula en un acte col·lectiu de resistència. Poetes de diferents territoris van reivindicar les seves llengües a través de la poesia: Maria Pilar Benítez Marco (aragonès), Míriam Ferradáns (gallec), Inaciu Galán (asturià), Laura López Granell (català), Xavi Riu (aranès, amb els versos recitats per Montserrat Pedarròs) i Urtzi Urrutikoetxea (basc).

La música també va tenir un paper central: Carles Mestre, creador vinculat a la cultura popular i a la rumba catalana, i el cantautor iranià Arya Aramnejad, acollit per ICORN a Suècia, van posar veu i ritme a la llibertat i a la denúncia contra l’opressió.

La jornada es va tancar amb un espai de trobada i celebració entre participants i públic.