El PEN Català, en col·laboració amb Onada Edicions, ha impulsat la publicació de Maria Beneyto. Una veu desnugada en la postguerra, un nou estudi dedicat a la vida i l’obra de Maria Beneyto Cuñat (València, 1920-2011), una de les principals escriptores valencianes del segle XX. Aquesta iniciativa s’emmarca en el reconeixement institucional rebut recentment per l’autora, que l’any 2025 va ser nomenada Escriptora de l’Any per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, fet que ha contribuït a reactivar l’interès per la seva obra i figura.

El volum, coordinat per la filòloga i professora Maria Lacueva Lorenz, ofereix una mirada global a la trajectòria literària de Beneyto mitjançant sis articles que analitzen la seva producció poètica i narrativa, escrita tant en valencià com en castellà. El llibre compta amb contribucions de Noèlia Díaz-Vicedo, Carme Manuel Cuenca, Elisenda Marcer, Maria Antònia Massanet, Rosa Roig i la mateixa Maria Lacueva, que també signa la introducció.

És un volum coordinat per la filòloga i professora Maria Lacueva Lorenz, que es composa de sis articles que efectuen una mirada global a la figura de Maria Beneyto, de la qual es destaca una llarga trajectòria literària (dels anys 40 del segle XX fins a inicis del segle XXI) i la denúncia cap a les injustícies que el règim franquisme va cometre per raó de llengua, gènere, classe o ideologia política.

Després de la introducció, que signa la mateixa Lacueva, la catedràtica de literatura estatunidenca Carme Manuel Cuenca observa els inicis literaris de Maria Beneyto en la immediata postguerra. Després, la poeta i professora Noèlia Díaz-Vicedo i la filòloga Elisenda Marcer descriuen l’obra poètica de l’autora, que es composa de gairebé una trentena de llibres escrits en valencià i en català. Encara en aquest gènere, la poeta i professora Maria Antònia Massanet hi analitza la poesia feminista de Maria Beneyto. En aquest sentit, l’autora d’Eva en el tiempo (1952) o Criatura múltiple (1954) es revela com una dona avançada al seu temps amb una clara mirada feminista que reafirma el subjecte femení en la seua literatura.

A continuació, l’escriptora Rosa Roig s’endinsa en la narrativa beneytiana, conformada per llibres com El río viene crecido (1960) o La gent que viu al món (1966). Dins d’aquest estudi de la prosa, Maria Lacueva tanca amb el cinquè article, destinat a la novel·la La dona forta (1967), considerada com la novel·la més popular i amb la qual se sol identificar-la. Aquest llibre, un homenatge a les feministes republicanes, va mostrar la capacitat de Beneyto per adaptar-se a la censura sense renunciar al seu compromís social.