El passat dimarts 29 d’abril, la Llibreria Finestres va acollir la presentació del llibre El dret a la llengua. Per una nova Declaració Universal de Drets Lingüístics amb perspectiva de futur, una obra col·lectiva impulsada pel Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català i publicada per l’editorial Saldonar. L’acte va ser un espai de reivindicació i reflexió sobre el valor de la diversitat lingüística en un món globalitzat i la necessitat de garantir els drets lingüístics com a drets humans fonamentals.

La presidenta del PEN Català, Laura Huerga, i l’editor de Saldonar, Francesc Gil-Lluch, van donar la benvinguda a l’acte, remarcant la importància d’actualitzar i reactivar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, aprovada a Barcelona el 1996. Aquesta Declaració va ser un precedent internacional clau per al reconeixement dels drets col·lectius i individuals en l’àmbit lingüístic, però els reptes actuals —com la pressió uniformitzadora de la globalització i l’acceleració tecnològica— exigeixen una revisió profunda i ambiciosa del text.

Helena Soler, professora i membre del Comitè de Drets Lingüístics del PEN, va explicar la tasca del Comitè, creat el 2023, i el seu objectiu principal: la redacció d’una nova Declaració amb perspectiva de futur. “La llengua és un dels nostres trets identitaris fonamentals, però avui, la seva supervivència està en risc. El 90% de les llengües del món no arribaran al segle XXII”, va alertar.

L’escriptor Víctor Garcia Tur, membre del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, va oferir una mirada històrica i conceptual a la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, aprovada a Barcelona el 1996. Va recordar com aquell document pioner es va configurar a partir d’un procés col·lectiu amb la implicació de més de 60 experts i representants de comunitats lingüístiques d’arreu del món, amb l’objectiu de reconèixer el dret a parlar, viure i desenvolupar-se en la pròpia llengua, especialment en el cas de les llengües minoritzades.

Garcia Tur va remarcar que la Declaració no només recull una gran varietat de problemàtiques concretes relacionades amb les llengües minoritàries —com ara l’exclusió educativa, l’accés a la justícia, la representació institucional o la transmissió intergeneracional—, sinó que ho fa des d’una mirada profunda i transformadora. “La força d’aquella Declaració és que situa les llengües en pla d’igualtat i defensa que els drets lingüístics no són només individuals, sinó també col·lectius”

Per la seva banda, l’activista Pit-roig Vinyals va subratllar que El dret a la llengua és un clam contra la normalització de la pèrdua de diversitat lingüística: “La llengua no és només un instrument per comunicar-nos. És una expressió instintiva de la condició humana i una part essencial de la diversitat cultural del món”. També va llançar una pregunta punyent: “Quants grups humans estan amenaçats si el 90% de les llengües estan en perill?”.

Es va concloure que: “Si per existir i exercir la teva identitat has de renunciar a la teva llengua, renuncies a la teva identitat.”

El llibre, coordinat per Vicenta Tasa Fuster, recull anàlisis, testimonis i propostes que volen projectar la Declaració més enllà del seu llegat i convertir-la de nou en una eina útil per a la defensa dels drets lingüístics en ple segle XXI.