El passat 6 de maig, el PEN Català, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i l’Ateneu Barcelonès van organitzar una jornada commemorativa dedicada a Jordi Sarsanedas, una figura cabdal de la cultura catalana del segle XX. Amb motiu del centenari del seu naixement, l’acte va posar en valor la seva trajectòria com a escriptor, traductor, editor, director teatral i activista cultural, així com la vigència del seu pensament en el context cultural actual. Jordi Sarsanedas va ser president del PEN Català del 1983 al 2001.

La jornada, comissariada pel professor Francesco Ardolino, va tenir lloc a la Sala Sagarra i al pati de carruatges de l’Ateneu Barcelonès i va combinar reflexió crítica, lectures literàries i debat. Va obrir-se amb una presentació coral amb la participació d’Oleguer Sarsanedas, Eduard Escoffet, Laura Huerga, Sebastià Portell, Lluïsa Julià i el mateix Ardolino, que van recordar les múltiples dimensions de l’autor i la seva influència transversal en el panorama cultural català.

Al llarg del matí, les taules «I baixem al carrer», amb Àlex Broch i Víctor Obiols, i «Sarsanedas polític», amb Carles Torner i Marta Nadal, van explorar la seva poesia compromesa i la seva militància intel·lectual. Després d’una pausa cafè, la sessió «El llegat literari de Jordi Sarsanedas i les traduccions» va reunir Bernat Puigtobella, Gemma Medina i Francesco Ardolino per reivindicar l’obra narrativa i traductora de l’autor, sovint eclipsada pel seu activisme institucional.

A la tarda es va reprendre l’activitat, on es va aprofundir en la seva prosa amb la taula «Els mites i més enllà», amb Carme Gregori i Manel Ollé, i en les seves relacions amb altres figures literàries com Espriu i Martí i Pol, en una conversa entre Maria Moreno i Meritxell Matas. La jornada es va cloure amb un recital poètic a càrrec de Biel Mesquida i Raquel Santanera, seguit d’un brindis col·lectiu al pati de l’Ateneu.

Al llarg de tota la jornada es va posar de manifest la necessitat de rellegir Jordi Sarsanedas com una veu imprescindible per entendre la cultura catalana contemporània, i d’obrir nous espais de diàleg al voltant de la seva obra i el seu llegat.