El 28 d’octubre, va tenir lloc “Un cafè amb José Eduardo Agualusa”, una conversa entre l’autor angolès i l’escriptor Melcion Mateu, organitzada pel PEN Català al Cercle Artístic Sant Lluc.

Agualusa, una de les veus més destacades de la literatura lusòfona contemporània, ha compartit reflexions sobre el seu procés creatiu, el paper de la lectura i la relació entre realitat i ficció. L’autor, que ha conreat tots els gèneres literaris —de la crònica periodística al conte, la poesia i la novel·la—, ha definit el seu imaginari com “un món acollidor per al lector, amb una visió que sempre avança cap endavant”.

Preguntat sobre com va arribar a l’escriptura, Agualusa ha recordat que “tots els escriptors comencen de la mateixa manera: sent lectors. La lectura ens empeny a escriure”. Ha distingit dos tipus d’autors: “els que parteixen d’una estructura clara i els que, com jo, escrivim des de la intuïció, a partir d’una frase o un personatge”.

El somni té un paper central en la seva obra: “Molts dels meus llibres surten de somnis; el somni és un personatge més.” Per això, defensa que “és un error caure pres de la realitat: el llibre comença quan l’escriptor la deixa a banda”.

Segons Agualusa, “amb l’escriptura no té gaire sentit separar realitat i ficció. Quan vius un llibre, t’emociones; aquella ficció és també una realitat, la teva”. Escriure, diu, és una forma de recerca i descobriment: “Si sabés com acaba un llibre, no l’escriuria.” El seu repte és “limitar les idees i no dispersar-se”, acompanyant els personatges que se li apareixen: “L’ofici d’escriptor és deixar-los sortir”.

Sobre la identitat, Agualusa ha destacat el seu caràcter col·lectiu i el vincle amb la llengua: “És un punt de partida i un viatge compartit. Cada etapa la fa una persona diferent, que guanya noves veus dins seu. Un escriptor és una entitat plural que et permet ser els altres.”

També ha remarcat el paper actiu del lector: “Tot lector és autor, tria el seu propi llibre. Dues persones mai llegiran el mateix text.” I ha conclòs amb una idea essencial: “Sempre hi ha, i alhora no hi ha, parts de l’autor dins dels seus personatges.”