El PEN Català organitza una trobada amb l’escriptor ucraïnès Andrei Kurkov per reflexionar sobre la guerra d’Ucraïna, la situació de la literatura ucraïnesa i el paper de la cultura com a eina de resistència.

Dimecres 21 de gener de 2026, el PEN Català ha celebrat un cafè literari, dins del cicle “Un cafè amb…”, amb l’escriptor ucraïnès Andrei Kurkov al Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona, en el marc de la seva visita a la ciutat, on ha participat en diferents actes organitzats per l’Ambaixada de les Arts d’Ucraïna, el PEN Català i el CIDOB.

L’acte ha comptat amb la participació de Carles Torner, Simona Škrabec i Abel Riu, i ha reunit públic interessat en la defensa dels drets culturals i el paper dels escriptors en contextos de guerra.

Kurkov és una de les figures més reconegudes de la literatura ucraïnesa contemporània i expresident del PEN Ucraïna. En la seva intervenció ha agraït la invitació del PEN Català i ha remarcat que «tots els centres PEN del món som una comunitat», especialment en moments en què la cultura esdevé un objectiu directe de la violència.

Carles Torner ha obert la conversa amb una introducció sobre la trajectòria literària de Kurkov i els vincles històrics entre el PEN Català i el PEN Ucraïna, una relació de cooperació internacional que s’ha intensificat des de l’inici de la invasió russa.

La cultura ucraïnesa sota atac

Durant la trobada, Kurkov ha explicat que la situació de la literatura ucraïnesa és urgent, tot evitant el terme “tràgica”. Des de l’inici de la guerra, més de 200 escriptors, traductors i poetes han estat assassinats, i nombroses llibreries, editorials i biblioteques han estat atacades de manera deliberada.

Segons l’autor, aquests bombardejos constitueixen atacs dirigits contra la identitat cultural ucraïnesa, i no pas danys col·laterals del conflicte.

Llengua, identitat i resistència

Kurkov ha recordat també com la llengua russa ha estat utilitzada històricament com una eina de dominació política per assimilar Ucraïna dins la cultura russa. En aquest context, la defensa de la llengua ucraïnesa i de la literatura esdevé una forma clara de resistència cultural.

Durant els primers dos anys de guerra, la compra de llibres a Ucraïna va augmentar notablement, com a gest col·lectiu de desafiament i reafirmació cultural. Actualment, però, es publiquen més traduccions que obres originals en ucraïnès, ja que molts autors han estat assassinats i molts altres no poden escriure a causa del conflicte.

En la seva intervenció, Kurkov ha destacat especialment la força de la poesia en contextos bèl·lics: «És un moment per a la poesia. En una situació de guerra és molt difícil llegir o escriure novel·les. Un poema poderós et pot donar energia durant dos dies».

Škrabec ha recordat el seu primer encontre amb l’autor i ha establert ponts amb altres experiències literàries marcades per la guerra, evocant també la figura del poeta bosnià Goran Simić, recentment traspassat. Durant l’acte s’ha llegit un poema seu sobre el setge de Sarajevo, reforçant el paper de la poesia com a memòria i testimoni.

La jornada ha continuat amb el diàleg De quina manera Ucraïna ha canviat Europa, celebrat a l’Institut Français de Barcelona, amb la participació d’Andrei Kurkov i l’analista política Carmen Claudín, centrat en les conseqüències polítiques, socials i culturals de la guerra d’Ucraïna al continent europeu.