El teatre dels Lluïsos de Gràcia va acollir dijous 11 de desembre un acte públic impulsat per Amnistia Internacional Catalunya, People Help i el PEN Català per denunciar la situació extrema que viuen les dones a l’Afganistan sota el règim talibà i per escoltar testimonis de dones que han patit directament la repressió o que han hagut de fugir del país. La convocatòria va reunir unes 120 persones.

Des de la recuperació del poder pels talibans, l’agost de 2021, la població afganesa viu sotmesa a un règim de vulneracions sistemàtiques dels drets humans. Les dones i les nenes són les principals víctimes d’un entramat legal i social que limita greument la seva llibertat, les exclou de l’educació i del treball i les condemna al silenci, fins al punt que diverses veus internacionals ja parlen d’un sistema d’opressió basat en el gènere.

L’acte es va obrir amb la intervenció de Mónica Moya, presidenta de People Help, que va posar en relleu la resistència i la determinació de les dones afganeses davant d’una realitat marcada per la violència i la deshumanització. Tot seguit, la coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya, Sabina Puig, va subratllar la importància de generar espais d’escolta i d’acció col·lectiva, i va alertar sobre l’expansió de discursos i moviments que qüestionen drets fonamentals arreu del món.

En representació del PEN Català, la seva directora Gemma Rodríguez va explicar el programa Escriptor Acollit, que permet oferir refugi temporal i suport a escriptores i periodistes perseguides. Gràcies a aquest programa, la periodista afganesa Z. S. ha pogut arribar a Barcelona i sol·licitar protecció internacional després d’haver estat amenaçada pels talibans.

La sessió va incloure la projecció d’un vídeo elaborat per People Help que contextualitzava la situació política i social de l’Afganistan i recollia relats de dones i nenes que viuen amagades o a l’exili. Les imatges i els testimonis mostraven l’abast de la repressió i la necessitat urgent de no normalitzar el silenci imposat.

Repressió, exili i resistència
La taula rodona posterior, moderada pel periodista Oriol Andrés, va permetre aprofundir en les conseqüències de les lleis discriminatòries imposades pels talibans, que inclouen càstigs físics, tortures i penes extremes. Z.S. va descriure una quotidianitat marcada per la por i la invisibilització forçada, especialment per a dones i nenes.

La periodista Khadija Amin, resident a l’Estat espanyol, va compartir l’experiència de l’organització Esperanza de Libertad, que dona suport a dones afganeses a través de projectes econòmics i educatius desenvolupats fora del país, així com mitjançant escoles clandestines per a nenes, davant la prohibició d’accedir a l’educació secundària i superior. També va denunciar la manca de suport masculí i va advertir del perill que les normes del règim talibà acabin sent assumides com a normals.

Per la seva banda, Beatriz Martos, responsable de campanyes pels drets de les dones afganeses, va assenyalar la passivitat de la comunitat internacional i el dèficit de cobertura mediàtica, i va defensar el treball conjunt d’organitzacions per aconseguir que l’opressió de gènere sigui reconeguda com a crim internacional. Sílvia Sala, vicepresidenta de People Help, va exposar les dificultats legals i les vulneracions reiterades que afronten moltes dones afganeses en els processos de sol·licitud d’asil, així com la situació especialment greu als països veïns, on sovint es deneguen les peticions de protecció.

Un altre dels aspectes abordats va ser l’accés a la salut, greument limitat per la manca de professionals sanitàries i per la prohibició que les dones siguin ateses per metges homes, fet que incrementa els riscos per a la salut, especialment en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva.

La trobada es va cloure amb una acció simbòlica col·lectiva: una fotografia dels assistents amb cartells que reclamaven llibertat, justícia, igualtat i drets humans, i que reivindicaven la necessitat de trencar el silenci davant l’opressió de gènere.