El passat 24 de novembre, la Llibreria Ona va acollir la presentació del llibre Una casa que ens sigui llar. Veus de la literatura catalana davant l’emergència climàtica, en un acte organitzat per PEN Català, Edicions de la Ela Geminada, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes.

L’acte va començar amb la intervenció de Miquel Àngel Llauger,  cap del Comitè d’Emergència Climàtica, que va exposar la necessitat de crear dins del PEN Català un comitè específic dedicat a l’emergència climàtica, amb la voluntat d’estendre aquesta preocupació també a la xarxa del PEN Internacional. Llauger va remarcar que “el món de les lletres també se suma a la veu d’alarma i hi aporta la seva pròpia veu”, subratllant el paper actiu que la literatura pot tenir en el debat ambiental.

Tot seguit, diversos autors participants del llibre van aportar reflexions sobre els textos que hi han contribuït i sobre el paper de la creació literària en temps d’alarma planetària. Joan Buades es va preguntar “com podem continuar escrivint amb aquest nivell de risc exterminista sobre la continuïtat del planeta”, i va recordar que el 10% de la població mundial és responsable del 50% de l’impacte global.

El també coautor Lluís Freixes, que signa un article escrit a sis mans, va posar l’accent en el supremacisme de l’espècie humana envers les altres formes de vida, i va destacar la importància de reflexionar sobre l’impacte climàtic de decisions quotidianes, com allò que mengem entre tres i cinc vegades al dia des de ben petits. En aquest context, va introduir el debat entorn de l’antiespecisme i el veganisme.

El fil conductor de totes les intervencions va ser el compromís de la literatura amb el testimoniatge. En paraules de Marta Marín Domine, “la literatura ha de ser testimoniatge” i una de les seves funcions essencials és “anar a buscar les veus dels refugiats climàtics i testimoniar-les”. El llibre, descrit com un volum miscel·lani, aborda així la pregunta central de com la literatura pot enfrontar el repte de l’emergència climàtica i contribuir a un debat imprescindible per al futur del planeta.

L’acte va cloure amb un intercanvi distès entre autors i assistents, reforçant la idea que, sense planeta, no hi ha paraula; i sense casa, no hi ha llar.