Els moviment de protesta a la Xina. Is Jasmine a Chinese Flower?

Els moviment de protesta a la Xina. Is Jasmine a Chinese Flower?, per Tienchi Martin-Liao, presidenta del PEN Independent Xinès. (versió traduïda al català)

“Cada any hi ha desenes de milers de manifestacions a gran escala a la Xina. La gent protesta contra els aliments infantils emmetzinats, la destrucció del medi ambient, la expropiació il.legal de terres, la reubicació forçosa, o qualsevol altra cosa. No obstant això, aquestes protestes no s’han aplegat sota un moviment com ha passat amb la Revolució del Gessamí a Tunísia o les protestes que s’estan produint a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica. La campanya del govern xinès contra els intel·lectuals s’ha agreujat més encara després que el dissident Liu Xiaobo fos guardant amb el Premi Nobel de la Pau. En aquest discurs miraré d’explicar quins són els orígens del moviment de protesta a Xina i parlar sobre la situació dels drets humans a la Xina.

Des de l’ aixecament de desembre passat a Tunísia, amb l’anomenada Revolució del Gessamí, s’han succeït protestes similars a tot el món àrab: Bahrain, Iemen, Iran, Marroc, Algèria i l’Iraq. Les onades de les protestes s’ han deixat sentir fins i tot en llocs com Albània, Kazakhstan i la Xina. Aquestes protestes van aconseguir enderrocar el president egipci Hosni Mubarak l’11 de febrer després de 18 dies de mobilitzacions. Ara sembla que el líder libi Muammar Gaddafi pot ser el següent dictador en caure.

Com sabem, l’ús de les tecnologies de la comunicació, i Internet en particular, ha contribuït en gran mesura a la mobilització de les protestes. Les xarxes socials com Twitter i Facebook han estat àmpliament utilitzats per difondre informació i organitzar els moviments.

L’agitació a l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica ha afectat la Xina d’una manera immediata. La primera convocatòria d’una “Revolució del gessamí a la Xina” va arribar el 20 de febrer. Una publicació anònima difosa a Internet demanava a la gent de les grans ciutats que sortissin a passejar pel centre tots els els diumenges a les 2 de la tarda. Com que hi ha més de 450 milions d’usuaris d’Internet a la Xina, aquest anunci es va propagar com la pólvora. Ara, cada dissabte a la tarda la gent es reuneix en els centres històrics de les ciutats xineses. El seu lema: “no armes de foc, no canons, només ser-hi cada setmana, al mateix temps. Sense crits, sense disturbis, només dóna a la policia el teu somriure.”

Cada diumenge a la tarda, també hi ha centenars de milers de policies en els centres urbans de la Xina, que es dediquen a identificar, fotografiar i filmar tot el que passa. Les autoritats ja han arrestat diversos activistes de drets humans, escriptors i advocats de manera preventiva. Per exemple, l’advocat i membre del PEN Independent Xinès (CIPC), Teng Biao, va ser detingut el 19 de febrer. El nostre webmaster Us Du va ser arrestat el 22 de febrer, tot i que no té res a veure amb la Revolució del Gessamí. Altres membres del CIPC incloent a Jiang Danwen a Xangai i Liu Di a Beijing van ser arrestats i detinguts durant tot un diumenge. En les últimes quatre setmanes, més de 30 escriptors, advocats, i altres membres del CIPC han estat arrestats i detinguts.

Un altre mètode inhumà i il legals emprat per les autoritats xineses és l’anomenada responsabilitat de familiars. En altres paraules, quan arresten a algú, al mateix temps posen un membre de la família sota arrest domiciliari. Un exemple recent és l’arrest domiciliari de Liu Xia, l’esposa de Liu Xiaobo, que va ser posada sota arrest domiciliari després que el seu marit fos guardonat amb el Premi Nobel de la Pau. La seva casa és ara una presó. No se li permetia sortir de la casa, o comunicar-se amb amics o familiars. Li van tallar el telèfon i Internet. En l mateixa situació es troben les dones de Ye Du i TangJingling .

La primera manifestació massiva a la Xina va tenir lloc el 1976, després de la mort del primer ministre Zhou Enlai. Milers de persones es van reunir espontàniament a la Plaça de Tiananmen per plorar, posar garlandes, flors i poemes a la plaça. El govern va eliminar tots els elements commemoratius i s’hi van prohibir les concentracions. L’endemà desenes de desenes de milers de persones van protestar per aquestes mesures i els líders del Partit Comunista Xinès (PCX) van autoritzar l’ús de la força per buidar la plaça.

Avui en dia encara no sabem quantes persones van morir en aquell incident. Zulfikar Ali butho, expresident del Pakistan, estima que hi van morir unes 4.000 persones. Tretze anys més tard va ser la massacre de Tiananmen del 4 de juny. Tots coneixem el final tràgic d’aquell moviment de protesta pacífica.

En els últims 10 anys, sabem que hi ha hagut més de cent mil protestes a gran escala i manifestacions. Les raons d’aquestes protestes de masses no solen ser polítiques, les manifestacions són el resultat de conflictes entre la gent comuna i les autoritats. Les manifestacions poden ser provocades per ciutadans que han estat reubicats per la força amb una remuneració molt baixa o els camperols, les terres dels quals han estat injustament expropiades. De vegades, la causa podria ser un incident menor, per exemple, un vianant que ha estat colpejat pel cotxe d’un oficial i ha estat tractat injustament per la policia.

En l’últim any, però hi ha hagut un augment en el nombre de persones que participen en accions de protesta de masses que no estan relacionats amb un guany o lucre personal. En altres paraules, volen justícia per a tots i no només per a ells. Aquest és l’esperit de l’actual Revolució del Gessamí a la Xina. La gent no protesta per la inflació o per millors salaris. En el seu lloc, volen un canvi. Volen la llibertat d’expressió i alliberar-se de la por. Com Liu Xiaobo va predir fa anys,  el despertar de la societat civil és l’esperança d’una Xina lliure.

Però, quines possibilitats d’èxit té aquest moviment de masses? Hi ha centenars de raons perquè la revolució tingui èxit, i hi ha centenars de raons per què el govern s’imposi. Vull esmentar dues raons de cadascuna.

Raons per les quals la Revolució tindrà èxit:

1. Hi ha un despertar civil entre la gent comuna. Avui dia, els xinesos ja no són els súbdits obedients de l’era de Mao. Coneixen els drets humans bàsics, i estan disposats a lluitar per protegir els seus propis interessos i drets. Això es va fer evident l’any 2005 al poble de Taishi quan els veïns van protestar per la destitució de la seva alcaldessa, i el 2009, quan milers persones van protestar i van reclamar, a través d’internet, l’alliberament de Deng Yujiao, una dona acusada d’homicidi per apunyalar un funcionari que va abusar sexualment d’ella ( va ser posada en llibertat posteriorment). Tots dos casos ens mostren que les persones no només estan disposades a lluitar pels seus propis drets, sinó que també es preocupen per les víctimes d’abusos burocràtics i de policies violents.

2. L’ús d’Internet i altres tecnologies. Els telèfons mòbils permeten transmetre missatges curts. Ara tothom pot ser un periodista, i qualsevol testimoni presencial pot escampar les protestes i els conflictes com la pòlvora . La censura ha perdut el seu efecte. A través dels telèfons mòbils, la gent pot accedir a Twitter, fora del control de les autoritats perquè els proveïdors estan fora de la Xina. L’efecte de la difusió de notícies per Twitter és increïble. En qüestió de minuts, la informació ha creuat la frontera i està fora del control de les autoritats. La gent desconfia de les notícies governamentals i donen més credibilitat als rumors i les notícies sense confirmar. Els dispositius electrònics tindran un paper decisiu en el canvi de destí de la Xina.

Raons per les quals la revolució fracassarà

1. La majoria de la gent comuna vol gaudir d’un nivell de vida acceptable. Saben que el govern és corrupte i abusiu, saben que no hi ha estat de dret i que les autoritats controlen els mitjans de comunicació, a traves dels quals difonen les seves mentides. No obstant això no volen perdre la seva vida còmoda, sobretot la generació de més edat marcada pel record de la crueltat dels anys de la Revolució Cultural. El rentat de cervell amb missatges de patriotisme i nacionalisme ha calat en la seva forma de pensar. “La Xina ha de ser gran i forta” “Només sota el lideratge del PCX, la Xina pot tenir estabilitat i prosperitat.” Aquests lemes han estat acceptats per la majoria de la població.

2. El PCX ha dividit el país en set zones militars. Cada zona té una missió específica. Els militars estan molt ben remunerats i tenen un gran prestigi. Per tant, són lleials al seu patró, el PCX. A Tunísia, Egipte i Europa de l’Est, els militars es van mantenir neutrals. Aquest no serà el cas de la Xina. Ho sabem per la massacre de la Plaça de Tiananmen de 1989.

El poder és un fenomen molt impredictible. El govern de Pequín és ric i fort i controla l’exèrcit, els recursos i els mitjans de comunicació. És difícil fer qualsevol pronòstic sobre el futur del PCX i de la Xina. Però, una cosa és clara: lluitar per la llibertat d’expressió és la missió del PEN. Estic convençut que amb cada pessic de llibertat d’expressió que guanyem a la Xina, més prop serem d’un país lliure i democràtic.”