Menjador de l’Hotel Ritz. Sopar fundacional de la branca catalana del PEN Club. El grup és tan reduït que no arriba a la mitja dotzena. Hi ha Josep M. López-Picó, que donarà notícia de l’acte fundacional al seu dietari, Joan Crexells, el jove humanista que, segons Pla, és dels que fan salivera i enveja («potser el més bo, el més cultivat, el més complet, una de les naturaleses d’home jove (joveníssim) més riques que respirava l’aire d’aquest país»[1]); Josep M. Batista i Roca, Josep Millàs-Raurell, futur secretari, fins a 1939, de l’entitat que és a punt de néixer, i un professor anglès, el poeta John Langdon-Davies, arribat l’any anterior a Catalunya i que prepara una antologia de poetes catalans per traduir a l’anglès.

En el sopar hi ha absències importants, una de les quals, la del matrimoni Riba, que ho és per raons de força major. Carles Riba i Clementina Arderiu fa unes setmanes que són a Alemanya, on restaran tot un any. Becat pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, Riba vol freqüentar el magisteri de Karl Vossler i descobrirà, de passada, la poesia de Hölderlin. Passat un any, quan l’abril de 1923 es reuneix el plenari del PEN Català, els membres del centre ja són vint-i-dos i no hi falten ni Carles Riba ni Clementina Arderiu ni altres noms de primer rengle com Josep M. de Sagarra, Joan Puig i Ferrater, Carles Soldevila o Pompeu Fabra, que és nomenat president de l’entitat.

[1] Josep Pla, Homenots. Primera sèrie. Dins Obra Completa de Josep Pla. Volum XI. Editorial Destino. Barcelona, 1969 (p. 435-471).