Aquest 6 de juny de 2026 es commemoren trenta anys de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL), un document pioner que va situar per primera vegada els drets lingüístics en el centre del debat internacional sobre els drets humans. El text va ser el resultat d’un ampli procés de treball impulsat pel Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional, el PEN Català i el CIEMEN, amb el suport de la UNESCO.

La Conferència Mundial de Drets Lingüístics que la va fer possible va reunir 61 organitzacions no governamentals, 41 centres PEN i 40 experts en dret lingüístic d’arreu del món. La iniciativa també va rebre el suport de destacades personalitats internacionals com Nelson Mandela, Peter Gabriel, Ngũgĩ wa Thiong’o, Wislawa Szymborska i el Dalai Lama, entre moltes altres. La Declaració es va convertir en una referència global per a la defensa de les llengües i de les comunitats que les parlen.

Tres dècades després, la seva vigència continua sent indiscutible. En un món marcat per la globalització, les migracions, la digitalització i l’expansió de la intel·ligència artificial, els drets lingüístics afronten nous reptes que exigeixen respostes renovades. Segons dades de la UNESCO, més de la meitat de les llengües del món podrien desaparèixer durant aquest segle si no s’impulsen polítiques efectives de protecció i promoció.

Coincidint amb aquest aniversari, el PEN Català i el CIEMEN van presentar el passat 15 d’abril, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, un ambiciós projecte internacional per actualitzar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. La iniciativa vol adaptar aquest text de referència als grans desafiaments contemporanis, incorporant qüestions com els drets lingüístics en els entorns digitals, l’impacte de les noves tecnologies, la protecció de les llengües minoritzades, els moviments migratoris, i la defensa de la diversitat lingüística davant les dinàmiques d’assimilació.

Aquest procés d’actualització, que s’estendrà fins al 2027, té una clara vocació participativa i internacional. Experts, institucions i organitzacions de tots els continents estan cridats a contribuir a l’elaboració d’una nova Declaració que reforci la protecció dels drets lingüístics i que pugui esdevenir una eina d’incidència davant els organismes internacionals de drets humans. Per això, un cop completat el procés d’actualització, es preveu portar a terme una campanya d’incidència internacional adreçada a la UNESCO i al Consell de Drets Humans de Nacions Unides, per aconseguir que la totalitat o part de la nova Declaració sigui assumida com a document de treball que inclogui de mecanismes legals de protecció dels drets lingüístics.

La commemoració dels trenta anys de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics és, alhora, un exercici de memòria i una mirada cap al futur. És el reconeixement d’un llegat construït des de Barcelona amb vocació universal, però també una oportunitat per a reafirmar i reivindicar, de forma concreta i amb un nou projecte d’actualització participatiu i d’abast internacional, que la diversitat lingüística és un patrimoni comú de la humanitat i que el dret a viure, aprendre, crear i expressar-se en la pròpia llengua continua sent una condició indispensable per a la dignitat, la llibertat i la igualtat de totes les persones.