El PEN Català ha participat un any més en l’assemblea general de la xarxa de ciutats refugi (ICORN), que s’ha dut a terme del 2 al 4 de maig a la ciutat sueca de Malmö. Entre escriptors acollits i coordinadors de les ciutats refugi, aquest any han participat en l’assembla més de 250 persones, demostrant l’èxit de la xarxa i el seu creixement.

Durant els seus dotze anys d’existència, l’ICORN ha crescut d’una vintena de ciutats acollidores a les més de seixanta actuals. Els membres de la xarxa han anat augmentant de forma exponencial, sobretot després d’obrir la xarxa —en un primer moment només d’acollida d’escriptors— també a artistes en general. Així, per exemple, les ciutats que tenen importants festivals musicals han pogut acollir músics perseguits i fer un treball de solidaritat també en aquest àmbit.

Des d’un principi, l’ICORN ha volgut posar l’èmfasi en l’organització a escala de les ciutats, amb la convicció que són aquestes les que poden actuar com a motor d’un canvi positiu en la societat a escala global. Per això, els protagonistes d’aquesta assemblea han estat els alcaldes que hi han assistit, com els de Palerm, Bristol o Gdansk, tots ells molt implicats també en la xarxa Global Parliament of Majors.

En la presentació de l’informe sobre la recent evolució de l’acollida a les ciutats ICORN s’ha destacat un increment del nombre de sol·licituds d’acollida a causa de la inestabilitat global. La majoria de creadors que demanen acollida són homes i només un 27% de les sol·licitants són dones. Tot i això, el nombre de creadores que finalment han estat acollides en una ciutat de la xarxa ha augmentat considerablement en els últims 3 anys. Un altre aspecte a destacar de l’informe són els països de procedència de la majoria d’autors que demanen refugi: Síria, Bangladesh, Iran, Iraq, Egipte, Líbia i Sudan.

Durant l’assemblea també s’ha fet evident la notable col·laboració entre l’ICORN i altres organitzacions de defensa dels Drets Humans com Amnistia Internacional, Reporters Sense Fronteres, Freemuse, Index on Censorship i, especialment, el PEN Internacional.

A més, en l’àmbit de la trobada s’han organitzat diversos seminaris. Un d’ells estava dedicat a exposar i compartir casos de bones pràctiques i hi han participat els representants de les ciutats de Breslau (Polònia), Harstad (Noruega), Rotterdam (Holanda) i Barcelona. Raffaella Salierno, del PEN Català, ha explicar l’ampli recorregut de Barcelona com a ciutat de refugi des del començament de la xarxa. Un dels aspectes que ha destacat ha estat el retorn que l’acollida de creadors perseguits té per a la ciutat mateixa, ja que els escriptors estableixen un pont cultural entre la societat acollidora, les comunitats del seu propi àmbit cultural i el seu país d’origen. Un altre aspecte positiu, en l’àmbit local, de formar part d’una xarxa internacional com l’ICORN és que això facilita la possibilitat d’engegar projectes culturals d’àmbit internacional amb altres membres de la xarxa. Aquest és el cas del projecte europeu que actualment lidera el PEN Català, Engage!, adreçat a fomentar la participació directa dels joves en les activitats culturals i literàries. Els col·laboradors d’aquest projecte també són alhora membres de la xarxa ICORN.

Aquests tres dies d’assemblea, per tant, han servit per poder posar en comú les dificultats i els èxits de l’acollida d’autors perseguits i també per reforçar el rol del PEN Català i de la ciutat de Barcelona en la defensa dels Drets Humans i de la llibertat d’expressió.