Entrevista als nous socis Eulàlia Domènech i Sebastià Portell

Al butlletí de març anunciàvem l’inici de la campanya de Sant Jordi per captar socis i recordàvem el descompte especial en la quota pels socis menors de 30 anys. Avui entrevistem dos escriptors que han aprofitat la campanya per unir-se al PEN i els preguntem pel futur de l’entitat.

Eulàlia Domènech i Bonet (1978) és una autora que treballa en el camp de la creació audiovisual, la poesia, el guió i la fotografia.

Per què t’has fet sòcia del PEN i quina és l’àrea de treball del PEN que t’interessa més?
Eulàlia Domènech: Per convicció. He sentit que m’havia d’involucrar activament en una entitat que respecto i que fa una tasca imprescindible. De les diferents àrees que treballa, m’interessa especialment la dels drets lingüístics i la de la llibertat d’expressió.

Quina creus que hauria de ser la prioritat del PEN per als propers cinc anys?
E. D.: Em demaneu una prioritat quan crec que tot el que fa el PEN és imprescindible. Potser diria que cal donar més visibilitat a la tasca necessària que feu. Bufen vents d’incerteses en què ni la cultura ni els drets lingüístics ni la llibertat d’expressió estan assegurats. Cal no abaixar la guàrdia, tenir més visibilitat i continuar sembrant a tots nivells per defensar una societat més lliure, culta i crítica.

En quin projecte treballes actualment?
E. D.: Actualment estic fent un projecte propi que gira al voltant de la percepció del temps, a través de diferents disciplines com la fotografia, la poesia, el periodisme i l’audiovisual. Paral·lelament, treballo a TV3.

Sebastià Portell (1992) és dramaturg i escriptor mallorquí graduat en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra i en Llengua i literatura catalanes a la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment, està estudiant del màster en Construcció i representació d’identitats culturals a la Universitat de Barcelona.

Per què t’has fet soci del PEN i quina és l’àrea de treball del PEN que t’interessa més?
Sebastià Portell: M’he fet soci de l’entitat perquè de cada vegada és més alarmant la quantitat de casos de persones perseguides per qüestions de llibertat d’expressió a l’estat espanyol. Projectes com el programa de llibertat d’expressió del PEN Català són més necessaris que mai. Deixaríem morir Lorca, avui?

Quina creus que hauria de ser la prioritat del PEN per als propers cinc anys?
S. P.: Crec que campanyes com aquesta, de captació de socis menors de trenta anys, són bons indicadors del camí que cal seguir. No hi ha esperit més jove i radicalment lliure que el del PEN Català i, malgrat tot, sembla que el seu discurs arribi sobretot a persones d’edat més avançada. El repte podria ser, doncs, conquerir el que des del meu punt de vista seria l’espai natural de l’entitat.

En quin projecte treballes actualment?
S. P.: Estic treballant en una nova novel·la, que es dirà Ariel i els cossos: una reflexió polifònica entorn dels límits dels constructes socials que hem establert entorn del gènere, la corporeïtat i la sexualitat. La llibertat i l’obertura de punts de mira seran el vent que n’inflarà les veles.

Fes-te soci