“Quan el patrimoni literari i l’expressió són atacats, la nostra capacitat de desenvolupar els relats i les idees necessaris per entendre i abordar els desafiaments aparentment intractables del món es veu reduïda, amb un cost que recau sobre tots nosaltres.”


Ma Thida, presidenta del Comitè d’Escriptors Empresonats de PEN Internacional

Amb motiu del Dia Mundial del Llibre, el PEN Internacional publica Escriptors sota setge: Desafiant el silenci – Llista de casos de PEN Internacional 2026, que documenta una tendència global preocupant: l’espai per a l’expressió, la cultura i la dissidència s’està reduint a mesura que els governs intensifiquen els esforços per silenciar les veus crítiques i assenyalar els escriptors pel seu treball.

Descarrega el PDF

Arreu del món, els escriptors continuen enfrontant-se a empresonaments, amenaces, censura i exili forçat. El 2025, PEN Internacional va documentar 140 casos de persecució a nivell global, incloent-hi 32 escriptors empresonats, 26 sotmesos a assetjament, 23 víctimes d’assetjament judicial i 12 desaparicions forçades. Entre aquests casos: la periodista i autora índia Rana Ayyub continua rebent amenaces de mort i patint assetjament per la seva tasca informativa. El premi Nobel bielorús Ales Bialiatski va ser alliberat de la presó però obligat a exiliar-se. A El Salvador, el periodista i autor Óscar Enrique Martínez D’Aubuisson va abandonar el país després de rebre amenaces i davant informes sobre una ordre de detenció vinculada a entrevistes que exposaven presumptes vincles governamentals amb bandes criminals. A Eritrea, el destí de 12 escriptors i periodistes, detinguts des de fa gairebé 25 anys, continua sent desconegut, mentre que el poeta algerià Mohamed Tadjadit ha estat empresonat repetidament pels seus escrits i activisme.

Erosió de les garanties per a la llibertat d’expressió

L’informe destaca la degradació de les salvaguardes internacionals que protegeixen la llibertat d’expressió. En molts països, els governs ja ni tan sols mantenen una retòrica formal de respecte als drets humans, mentre que les retirades d’institucions internacionals debiliten l’ordre global basat en normes.

Al mateix temps, les retallades en l’ajuda internacional per part de grans donants estan minvant el suport humanitari, l’educació i la vida cultural, amb les dones i les nenes de l’Afganistan entre les més afectades. A Myanmar, la reducció del finançament ha afectat els mitjans en exili a la frontera amb Tailàndia, deixant desenes de periodistes en risc davant possibles deportacions.

Conflictes que devasten la vida cultural

Els conflictes armats continuen devastant la vida cultural en països com la República Democràtica del Congo, Myanmar, Palestina, Sudan i Ucraïna.

Al Sudan, fins al 90% dels mitjans de comunicació han estat destruïts, amb 27 diaris obligats a tancar. El nombre de periodistes en actiu ha passat de 1.500 abans de la guerra a entre 250 i 300, amb només uns 70 treballant encara dins del país.

A Ucraïna, les forces russes han matat almenys 255 figures culturals fins al desembre de 2025, incloent-hi escriptors, artistes i historiadors. A Gaza, els bombardejos israelians han destruït habitatges, biblioteques i espais culturals, i han desplaçat escriptors i artistes. En altres llocs, la violència de les bandes a Haití ha restringit la vida cultural i l’accés a la informació.

Moviments de protesta i repressió

Els moviments de protesta van continuar sent generalitzats el 2025, sovint liderats per activistes de la generació Z que s’organitzen en línia. Aquestes mobilitzacions han provocat la destitució de càrrecs o governs a Bulgària, Indonèsia, Madagascar, Nepal i Sèrbia, així com concessions o reformes al Marroc, les Filipines i Togo.

Les autoritats han respost sovint amb força excessiva, detencions massives i altres restriccions, també durant eleccions a Camerun, Tanzània i Uganda. Els governs també han imposat talls d’internet o prohibicions de xarxes socials durant protestes a l’Afganistan, Camerun, Nepal, Iran, Indonèsia, Tanzània i l’Índia, on es van bloquejar prop de 300 comptes i es va prohibir l’ús de VPN per eludir la censura. A Cuba, el poeta i acadèmic José Gabriel Barrenechea Chávez va ser condemnat a la pena màxima de sis anys de presó per participar en una protesta pacífica.

Repressió transnacional i exili forçat

Els governs cada cop apunten més als escriptors més enllà de les seves fronteres mitjançant la repressió transnacional. Les tàctiques inclouen judicis en absència, amenaces d’extradició i assetjament de familiars. Per exemple, la Federació Russa ha perseguit l’escriptora Larisa Tuptsokova a Geòrgia. Les amenaces i la intimidació també han obligat l’autor malià Étienne Fakaba Sissoko a exiliar-se.

Desinformació i censura

L’informe també assenyala la creixent manipulació dels espais informatius. La desinformació i la informació errònia, sovint amplificades per la intel·ligència artificial, s’utilitzen cada vegada més per distorsionar el debat públic i alimentar campanyes de desprestigi contra periodistes i escriptors. A les Filipines, la premi Nobel de la Pau Maria Ressa ha patit anys d’assetjament judicial i atacs en línia vinculats a les seves investigacions sobre xarxes de desinformació.

La censura de llibres i la repressió cultural augmenten, especialment als Estats Units i al Canadà, però també a Cuba, Mèxic i Turquia, sovint dirigides contra obres que tracten qüestions de gènere, igualtat racial i drets LGBTQI. A Jerusalem Est, forces israelianes van confiscar llibres d’una llibreria palestina i van detenir breument els seus propietaris, l’escriptor i llibreter Mahmoud Muna i el seu nebot Ahmad Muna.

Suport d’emergència per a escriptors en risc

En resposta a aquestes amenaces, el PEN Internacional, en estreta col·laboració amb el Fons d’Emergència del PEN, va concedir 84 ajuts d’emergència a escriptors en risc. El nombre més alt va correspondre a escriptors palestins de Gaza (21 ajuts), seguits de Myanmar (16), Afganistan (7) i Turquia (6). També es van concedir ajuts a escriptors de Bielorússia (4), Etiòpia (2) i Nicaragua (2), mentre que autors de 17 altres països també en van rebre. Sis ajuts addicionals es van destinar a escriptors bielorussos perseguits després del seu alliberament i exili forçat.

Senyals de progrés

Malgrat el context global advers, la llista de casos de 2026 també documenta victòries importants, fruit de la tasca d’incidència de l’organització. Entre aquestes, l’absolució i alliberament de l’escriptor moçambiquès Alex Barga, la condemna de Hadi Matar per l’atac a Salman Rushdie, l’absolució de l’escriptora filipina Amanda Echanis, l’alliberament del periodista ucraïnès Vladyslav Yesypenko i l’alliberament de l’escriptor britànic-egipci Alaa Abd El-Fattah.

Recomanacions

El PEN Internacional insta els governs i la comunitat internacional a:

• Reforçar la cooperació multilateral, defensar l’estat de dret i garantir la rendició de comptes per crims internacionals, incloent-hi el genocidi i l’apartheid.
• Posar fi als atacs contra civils, escriptors i infraestructures culturals, i garantir l’ajuda humanitària i la reconstrucció dels sectors educatiu i cultural.
• Alliberar els escriptors empresonats injustament, posar fi a la repressió transnacional i a l’exili forçat, derogar lleis que restringeixen la llibertat d’expressió i abordar les SLAPP.
• Protegir els escriptors davant amenaces i violència, defensar l’espai cívic i posar fi a les campanyes de desprestigi i a la censura de llibres.
• Donar suport als escriptors minoritzats i a les dones escriptores, i promoure la igualtat i la participació en la vida cultural.