L’homenatge, que va ser coordinat per la poeta Joana Bel, va comptar amb la presència de Montserrat Abelló, l’historiador Joaquim Ferrer, la mateixa Joana Bel i l’actriu Lluïsa Mallol que va llegir diversos escrits de Maria Dolors Orriols, també present a la mesa.

Montserrat Abelló durant la seva presentació va dir que el Comitè d’Escriptores tenia previst realitzar aquest homenatge fa temps i va recordar que el nom de Dolors Orriols figurava ja en les llistes d’escriptores a recuperar elaborades per la poeta Maria Mercè Marçal.

També va destacar la personalitat oberta de Dolors Orriols, així com el seu estil directe i la seva sinceritat traspassada als seus escrits.

L’historiador Joaquim Ferrer va destacar d’entre les nou obres publicades d’aquesta autora, la novel·la El riu i els inconscients (Columna, 1990, premi extraordinari de novel·la Ramon Turró, 1969). La novel·la, situada a l’època de la guerra civil i a la immediata postguerra, es va escriure en els anys difícils i seriosament afectada per la censura franquista. Amb tot, va publicar-se l’any 90 i ens descriu amb gran realisme esdeveniments tràgics d’una època trasbalsada. Tanmateix, es va parlar de l’actitud rebel de l’autora.

Seguidament, Joana Bel, com a narradora, i Lluïsa Mallol, com a lectora, van fer un repàs de la vida i de l’obra d’aquesta escriptora. Es van llegir fragments de diverses obres com Escampar la boira (2003) o Petjades sota l’aigua (1984), a partir de les quals es podia desvetllar l’experiència vital de l’autora, la seva actitud solitària i rebel i el gran amor pels viatges i per la música.

Dolors Orriols va néixer a Vic el 1914, visqué en un ambient de boira i més aviat reclosa i, per això no és estrany que s’interessés des de molt jove per l’escriptura i les arts plàstiques. La seva obra començà el 1949 i no ha quedat conclosa. Tota la seva obra transpua força i l’expressa amb contundència i amb colpidora tendresa. Cal destacar la segona novel·la esmentada aquí, per tal que parla de les persones i, més concretament, dels immigrants, a la manera de Francesc Candel, així com també parla de la seva llengua. Dolors Orriols ha estat una escriptora que ha reflexionat sobre la dona de qui destaca la soledat i el clam de raça oprimida, mentre ella s’emporta el rastre del seu dolor.

L’acte va acabar amb unes interessants paraules de la mateixa Dolors Orriols, que es definí com a producte del 1936 i com a dona tancada que tenia afany per obrir-se i independitzar-se, cosa que resolgué amb la seva capacitat per expressar coses. Vida, segons l’autora, no marcada per l’especulació, sinó la voluntat de ser ella mateixa, tot i que no va viure sempre el moment perquè visqué en una societat massa reclosa, però amb la força de renéixer en cadascun dels seus llibres. Com diu Orriols en parlar de la gran fe que sempre ha tingut en les dones a El riu i els inconscients, “mentre jo m’emporto tots els sucs d’unes hores llargues, les dones van cantant. Cada dona canta sola, i aquest cant les reuneix totes plegades d’un cap de riu a l’altre, d’un continent a l’altre continent. En llur soledat són un cor, un clam únic, on cada veu té un timbre diferent, però una mateixa vibració de fatalitat, com totes les races oprimides”.

L’acte d’homentage a Maria Dolors Orriols fou per al públic assistent un cant d’esperança en el present i en el futur així com també la transmissió d’una gran força i coratge per estimar les persones i la vida.

Durant l’acte es va repartir un àlbum d’aquesta escriptora bellament confegit per Joana Bel, filla de l’escriptora Maria Oleart, que, com va dir al començament de l’acte Montserrat Abelló, va ser gran amiga de Maria Dolors Orriols, a més de protagonista de la seva novel·la Contradansa.