La dramaturga i creadora Núria Corominas va presentar, el 7 de maig,  Disparar-se un tret al peu a la Sala Bar del Santa Mònica dins del cicle “Dijous de veu i paraula”, comissariat en aquesta ocasió pel PEN Català. La proposta, centrada en la idea de l’autocensura, combinava performance, música en directe i monòleg poètic per reflexionar sobre les renúncies, contradiccions i mecanismes de supervivència que travessen la pràctica artística contemporània.

Acompanyada pels músics Dani Ruiz i Joel Beltrán, Corominas va construir una peça que oscil·lava entre l’humor bufonesc, la incomoditat i la vulnerabilitat. A través de la figura d’“una artista sense massa èxit”, la peça abordava la precarietat cultural, la necessitat de reconeixement i les formes subtils de submissió que sovint imposa el sistema artístic i institucional.

Entre la sàtira i la poesia, Disparar-se un tret al peu va desplegar una reflexió crítica sobre tot allò que sovint queda fora del que es pot dir: les pors, els silencis i les formes d’autocensura que apareixen quan parlar pot posar en risc la feina, l’estatus o el reconeixement. Una proposta escènica intensa i incisiva que va interpel·lar el públic des de la fragilitat, la ironia i la necessitat de continuar dient.