Des de 1922, defensem la llibertat d'expressió i els drets lingüístics, salvaguardem el patrimoni literari català i promovem el diàleg intercultural.
El PEN Català acull durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat com a conseqüència dels seus escrits.
Promovem la traducció literària per tal de superar la barrera de la diferència idiomàtica que impedeix la comprensió entre els pobles. Treballem tant per difondre la literatura catalana en altres llengües com per prestar suport a la traducció de les obres de la literatura universal al català.
Treballem per l’afirmació i la defensa dels drets lingüístics. El PEN Català va impulsar la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, signada per 41 centres PEN, 66 ONG i 41 experts en drets lingüístics de tot el món.
El PEN Català fa un seguiment de les violacions dels drets humans comeses contra escriptors, editors, traductors i periodistes de tot el món i organitza campanyes en favor seu.
Vols estar informat de les nostres publicacions i activitats a través de la newsletter?
Pots ser soci o sòcia de ple dret si ets escriptor de qualsevol branca, periodista, editor o traductor i comparteixes els valors fundacionals del PEN.
Si no ets escriptor i vols sumar-te a la defensa de les llengües i la llibertat d’expressió pots formar part del Cercle d’Amics del PEN.
Ajuda’ns a seguir defensant la llengua i la llibertat d’expressió.
Sí! El nostre web s'adapta a dispositius mòbils, però encara està en desenvolupament. Per veure-la ara correctament, consulta-la des d'una mida de pantalla major de 1100px ; )
Carles Riba i Bracons
1928 -1934 i 1939 - 1959
Josep Carner i Puig-Oriol
1959 - 1965
Jordi Rubió i Balaguer
1965 - 1968
L’any 1959, el PEN Català nomenà president Josep Carner i Puig-oriol (Barcelona 1884-Brussel·les 1970).
En el moment d’exercir aquest càrrec, Carner havia publicat ja la major part de la seva obra. Esmentem una selecció de poemaris publicats (la major part de la qual fou revisada després): Els fruits saborosos (1906), Auques i ventalls (1914), Bella terra, bella gent (1918), La inútil ofrena (1924), El cor quiet (1925), Llunyania (1952), Absència (1957), i el poema narratiu Nabí (1941). Durant la presidència de Carner (sempre a l’exili), la representació del PEN, com hem indicat abans, és a mans de J.M. Batista i Roca, secretari a l’exterior. Aquest, a més de les nombroses relacions té contactes al país, especialment amb Joan Colominas, Osvald Cardona, Josep M. Poblet i Rafael Tasis.